diumenge, 27 de febrer del 2011

El 'calimocho' està infravalorat?

A El Diario Montañés (http://www.eldiariomontanes.es/v/20110227/region/region-oriental/calimocho-coctel-vino-esta-20110227.html) es publica una entrevista que no té desperdifc. Es confon maceració carbònica per calòrica i s'afirma que el 'calimocho' està infravalorat. Què en penseu? Tela marinera, no?

CASTRO URDIALES

«El calimocho es un cóctel de vino que está claramente infravalorado»

Un grupo de 24 personas pone en marcha un colectivo que pretende introducir la cultura del vino en el municipio Jorge López Presidente del Club del Vino de Castro Urdiales

27.02.11 - 00:14 -


«El calimocho es un cóctel de vino que está claramente infravalorado»
Jorge López Presidente del Club del Vino de Castro Urdiales. / E. Ruiz
Quieren convertir a Castro Urdiales en un referente nacional en el mundo de la enología. Por esa razón, han puesto en marcha el Club del Vino en la ciudad. Su presidente, Jorge López, se confiesa un nuevo amante de esta bebida, que «antes no me gustaba porque no sabía nada acerca de ella». Precisamente por eso quiere prodigar entre los castreños la cultura del vino, seguro de que, «si saben más sobre él, aprenderán a valorarlo».
-¿Cuántas personas conforman el colectivo?
-En este momento somos 24 personas, pero hemos arrancado hace apenas unos días, así que seguro que cuando nos demos a conocer habrá muchos interesados en asociarse. Cualquier persona que esté en contacto con nosotros a través de las redes sociales estará ya dentro del grupo y podrá participar en los eventos que hagamos.
-¿Están trabajando ya en alguna actividad?
-Ya nos hemos puesto en contacto con Mikel Garaizabal, un auténtico 'crack' del mundo de la enología, que va a venir a darnos un curso de iniciación a la cata. Nos ha brindado toda su ayuda y su colaboración. Surgimos sin ánimo de lucro y con el fin de hacer actividades, pero sí buscaremos colaboración de la hostelería para que nos cedan los locales para hacer las catas.
-Quieren introducir la cultura del vino entre los ciudadanos pero, ¿existe esa cultura entre los propios hosteleros?
-Ése es otro de los aspectos en los que este colectivo quiere trabajar. Estamos hablando con un enólogo para que dé otro curso a todos los hosteleros castreños que quieran. Que aprendan cómo servir un vino, a qué temperatura, qué tipo de copas son apropiadas... Que sepan que es importante la rotación de vinos, que no sólo hay Rioja. Hay muchos locales en Castro que quieren trabajar con esto.
-En Castro hay una gran tradición en lo que a ir de vinos se refiere pero, ¿saben los consumidores lo que beben?
-Para nada, pero la culpa no es del consumidor. Quizá quién deba culturizar al cliente es el hostelero. Cuando vas a un restaurante y pides unas anchoas, por ejemplo, el camarero te cuenta que son de tal temporada, que han sido pescadas en no sé dónde e incluso el proceso de elaboración. Sin embargo, eso no pasa con el vino. El profesional debería recomendarte que tomes un vino, o qué vino te vendría bien para una determinada comida. El sector de la hostelería se ha acostumbrado, en general, a lo que pide la gente y no sale de ahí.
-¿El buen vino es siempre caro?
-Hay vinos muy buenos por menos de 6 euros la botella. Hace poco probé uno de 100 euros y no me gustó. Otro día fui al centro comercial y encontré un vino de poco más de un euro y cuando lo degusté me gustó. Luego se lo di a probar a unos amigos en una barbacoa sin decirles lo que costaba y a todos le gustó mucho. Cuando les dije lo que me costó alguno ya empezó a sacar pegas.
-¿Entre los amantes de los vinos se mira mucho la marca?
-Hay una gran sugestión. Hay gente a la que le encanta un vino sólo con mirar la etiqueta, sin haberlo probado siquiera.
-¿Qué futuro le ve a la cultura del vino en la sociedad del calimocho?
-El calimocho está claramente infravalorado. Es un cóctel de vino que debe de tener su preparación. Creo que un camarero debería saber preparar un buen calimocho, apuntar a un vino de maceración calórica joven. Lo de los jóvenes es un debate que queremos abrir también. La mayoría no sabe nada de vino y estaría bien que supieran pedir un calimocho con el vino apropiado y olvidarse del tetrabrick.
-¿Qué vino recomendaría para acompañar los pinchos típicamente marineros de los que se sirven en Castro?
-A la gente le daría la oportunidad de probar un Chardonnay, un blanco acompañado de un taquito de atún, por ejemplo. Que se capten los aromas y los sabores.

Reivindicar Les Cerveres


LES CERVERES  2009

Oriol Rossell


Finca de procedència: Les Cerveres
DO: Penedès
Varietats: xarel·lo 100%
Verema: Collita manual en caixes de 20 kg i tria del raïm en taula de selecció
Superfície: 1 Ha.
Rendimient per hectàrea: 6.000 Kgs
 
Elaboració:
 
Temps de maceració: 5 hores
Temps de fermentació: 20 dies
Tipus de fermentació: En bóta (100%)
Temperatura de fermentació: 16ºC
Criança: Fermentació i criança en botes de 300 litres de roure francès de grà fi. Temps de criança de 8 mesos amb les seves pròpies mares.
 
Data d'embotellat: 13 de maig de 2010
Temps d'envelliment a l'ampolla: 6 mesos mínim
 
Dades tècniques:
 
Grau alcohòlic: 13,50%
pH: 3,25
Acidesa total: 6,5 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 2 a 4 anys
Formats disponibles: 75 cl. .
Producció: 1.100 ampolles de 75 cl.
P.V.P. aproximat: 24
 
Nota de tast: Color groc daurat lleuger. L'aroma és molt intens amb notes de fruita tropical i groga (pinya i préssec). Complex, amb notes balsàmiques i herbàcies sobre un fons lleugerament fumat. Untuós i càlid en boca, però amb una bona acidesa que ens refresca i reforça les notes afruitades del vi. Vi llarg i persistent
 
Gastronomia: Degut al seu equilibri entre la untuositat i la frescor, és agradable de prendre amb formatges diversos, aus i peix cuinat. També amb arrosos cremosos.

Temperatura de servei: 10 - 12 º C

Comentari personal: Ens trobem davant un voluptuós xarel·lo no gaire conegut pel gran públic. Jo el reivindico entre els millors. A Oriol Rossell ja fa temps que van veure clara l’aposta per aquesta varietat i van dissenyar un vi corpulent però escàs. És greixós i fresc. Una molt bona interpretació de la xarel·lo combinada amb una fusta que no passa gens desapercebuda.

dissabte, 26 de febrer del 2011

Casa Sala 2005, un molt bon cava



Aquest divendres he tingut ocasió de tastar a Casa Sala (Sant Quintí de Mediona) la nova anyada, la segona, del buc insígnia de Freixenet juntament amb el Reserva Real. Es tracta del Casa Sala 2005, que es començarà a comercialitzar a mitjan mes que ve a un preu que se situa al voltant dels 30 euros. L'enòleg, Josep Bujan, ha variat notablement el cupatge d'un cava que abandona la corpulència i evolució de la primera anyada (2004) per guanyar en finura i elegància.  De fet, la primera anyada és, en paraules de Bujan, "un cava complex de llarga criança amb sabors d’autòlisi i de certa maduresa gràcies al tap de suro fet servir en el tiratge. Aromes a fruits secs, a torrats, a panses, recordant el llevat autòcton utilitzat. Especial per a amants del cava fet a la manera antiga". La base del Casa Sala 2005 és la parellada (75%), que es completa amb xarel·lo. El color pàlid vi brillant és força sorprenent per tractar-se d'un cava vell. Bujan assegura que ha volgut canviar el cupatge en funció de l'anyada (vintage) amb la voluntat de crear expectació entre els consumidors. El Casa Sala 2005 és un molt bon cava. Casa Sala és un retorn als origens, és una rèplica del primer Brut Nature de Freixenet Casa Sala. En paraules del president d'honor de Freixenet, Josep Ferrer, que ha superat satisfactoriament una recent operació a la vista:

“Aquest cava és la resposta de Freixenet a un deute històric. Un projecte inspirat en el sentiment de gratitud envers aquelles persones que van fer possible el naixement de la nostra empresa. Una tornada als orígens. Al lloc on els meus pares, amb els meus avis, van elaborar les primeres ampolles de Freixenet. Tot va començar a Casa Sala fa més de cent anys”.

Aspriu, xarel·lo de la gamma més alta


ASPRIU 2009

Pardas


Finca de procedència: Vinya "La Lola". És una vinya de 1.2 H. de xarel·lo d’exposició sud situada al Serral del Titet, a la finca Can Comas. Està composada de tres parcel·les diferenciades amb diferents edats i porta-empelts (41-B, Rupestris de Lot i 161-49). Els marges i el torrent que per dos cantons l’envolten determinen una única unitat vitícola, un micro-clima singular. El xarel·lo vol argila i calç i aquí en disposa en diferents proporcions i quantitats. El petro-càlcic, roca-mare d’on prové el sòl es troba a diferents profunditats. Aquest sòl, pobre en matèria orgànica, i amb poca retenció d’aigua, fa que els ceps pateixin a l’estiu. El no conreu ens confereix un terrer ben estructurat i una comunió desitjada entre cultiu i natura.

DO: Penedès (vinificat i criat a Torrelavit)
Varietats i verema: 100% xarel·lo (Collit el 12 de setembre de 2009)
Superfície: 1,2 Ha.
Rendimient per hectàrea: 2.800 kgs.

ELABORACIÓ:

Temps de maceració: 12 hores
Temps de fermentació: 45 dies 
Tipus de fermentació: En ciment i bóta
Temperatura de fermentació: 21º C
Criança: 
66% fermentant i envellint en dipòsit de ciment durant 6 mesos.
33% fermentant i envellint en les seves mares en bótes noves de 300 litres durant 5 mesos.
Data d'embotellat: 2 de juliol 2010
Temps d’envelliment a l’ampolla: 6 mesos

DADES TÈCNIQUES:

Grau alcohòlic: 13,50%
Acidesa total:4,55 g/L ( sulfúric)
Ph: 3.10
Ben conservat millorarà els propers: 6 anys
Formats disponibles: 750 ml.
Producció: 1.300 ampolles de 75 cl.
P.V.P. aproximat: 35 €

Nota de tast: Nas fi, estricte, mineral, cítric i floral. S’obre tímidament. En boca xarel·leja: ample, expansiu, molta fruita i acidesa que funciona com una columna vertebral. Tira el vi fins al final. Retro destacable: llarg i fresc.
Gastronomia: Sushi, sashimi, porc, foies, carn d’olla I formatges secs.
Temperatura de servei: Servir a 10-12º C.

Comentari personal: És fruit d’una molt bona feina tant a la vinya, que és el seu indubtable puntal, com al celler. És intens, voluminós, gran. És un vi escàs per a gaudir-ne àmpliament que no oblida l’acidesa i la frescura tot i la seva innegable corpulència. És fantàstic, amb untuositat i elegància molt ben equilibrada.

divendres, 25 de febrer del 2011

Avgvstvs Xarel·lo i Chardonnay 2010


Aquest divendres he tingut ocasió de tastar la nova anyada del xarel·lo d'Avgvstvs Forvm (2010) al seu celler de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell). Continua en l'encertada línia iniciada amb l'anyada del 2009. La fusta només és unaa pinzellada en un vi on sobresurten les aromes primàries a fruites (poma) i les minerals i iodades. És un molt bon exemple del bo i millor dels xarel·los del Penedès. Acte seguit he tastat el primer xarel·lo que van elaborar, el de l'anyada 2008, però en format 37,5 cl. L'evolució ha estat positiva. Sobresurten les notes de poma compotada amb un fons de mel. Destaca més en boca, on presenta una destacada estructura glicèrica, que en nas. També he tingut ocasió de tastar en exclussiva, però en aquest cas del dipòsit, la nova anyada (també 2010) del buc insígnia de la casa, el Chardonnay. Tot i que ara es percep el sulfurós, el tractament de la fusta nova francesa és excel·lernt en un vi que és rodó, fruitat (pinya tropical), expressiu i glicèric. Potser es tracta d'una de les anyades amb més concentració i expressivitat abans d'embotellar-se (la qual cosa es farà dilluns). Tot dinant he tastat el nou rosat de cabernet sauvignon (de color preciós i pas sedós), el merlot-syrah (jove, fruitós i llaminer) i un dels seus millors vins pel que fa a la relació qualitat-preu, l'elegant Cabernet Franc. L'anyada actual d'aquest vi, però, ja s'ha exhaurit. Ara caldrà esperar fins al juny.

Potenciar el cicloturisme i l'enoturisme, a Subirats



Aquest no és el porimer cop que parlo de l'efervescència enoturística a Subirats, a l'Alt Penedès. Avui han anunciat la voluntat de potenciar el cicloturisme i l'enoturisme a través d'un conveni:

Acord per potenciar el cicloturisme a Subirats i el Penedès

El Patronat de Turisme de Subirats i l’empresa de serveis turístics El Molí Tours han signat un acord de col.laboració per potenciar el cicloturisme i l’enoturisme actiu a Subirats i al Penedès. El conveni signat la setmana passada entre Paddy Mannion, director d’El Molí Tours i l’Alcalde-President del Patronat de Turisme de Subirats Antoni Soler té com a objectiu situar Subirats com a municipi d’entrada al Penedès, per desenvolupar activitats turístiques relacionades amb la bicicleta integrant la resta de recursos turístics i culturals de la zona així com apostant per un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient que permeti poder promocionar el Penedès posicionat en cicloturisme i enoturisme. Totes dues entitats coincideixen en qualificar l’Estació Vitivinícola de Lavern, situada a l’edifici de l’estació de tren Lavern-Subirats propietat d’ADIF i cedit a l’Ajuntament de Subirats per ubicar la seu del Patronat de Turisme de Subirats i l’Oficina de Turisme de Subirats, com l’equipament ideal per ser la base dels serveis d’informació, difusió, dinamització turística i atenció al visitant per aquestes activitats i les relacionades amb una mobilitat sostenible pels subiratencs i usuaris habituals de l’estació.

Principalment aquest servei consistirà en el lloguer de bicicletes a partir de l’Estació Vitivinícola de Lavern, per a ruta guiada o trajecte individual, sense detriment de la realització d’altres activitats de difusió turística entorn de la bicicleta, les rutes vitivinícoles, els establiments turístics i culturals de Subirats i el Penedès amb la finalitat d’ampliar la seva oferta turística. Ara s’inicia un període de reforma de l’estació per tal d’acollir aquesta iniciativa pel qual s’habilitaran els dos terços de l’edifici que no ocupa l’Oficina de Turisme del Patronat i que actualment eren en desús. Des del web del Patronat de Turisme de Subirats http://www.turismesubirats.com s’anirà informant dels progressos del projecte, el qual s’espera inaugurar properament. Tot i així El Molí Tours ja proposa des dels darrers mesos, tots els dissabtes amb sortida des de l’Estació Vitivinícola de Lavern a les 10 hores, una ruta guiada en bicicleta que per 30 Euros inclou bici, casc, aigua, visita al celler i cava amb tast. La reserva s’ha de fer directament contactant a l’e-mail info@elmolitours.com
Aquesta iniciativa també s’inscriu en l’objectiu a mig termini de guanyar per l’Estació Vitivinícola de Lavern la qualificació d’Oficina de Turisme de 1a categoria segons la nova normativa de la Generalitat de Catalunya així com acollir un Centre BTT “Bicing Penedès” homologat per aquesta i que sigui el portal d’unes Vies Verdes Vinícoles del Penedès.

La referència de Codorníu en el món dels rosats


No hi ha cap mena de dubtes que el Codorníu Pìnot Noir ha estat un dels principals puntals de l'efervescència que viuen els caves rosats. Avui és noticia a La Vanguardia. Què en penseu?

CODORNÍU PINOT NOIR

Aroma de juventud, cuerpo de crianza


RAMON FRANCÀS
Barcelona

El cava Codorníu Pinot Noir fue pionero en España y abanderado del boom que han vivido los cavas rosados de calidad. Se estrenó con uvas de la elegante variedad pinot noir de la vendimia del 2000 de una selección de viñedos de suelos pobres y poco profundos. Ahora Codorníu acaba de lanzar al mercado la añada del 2008. Fue el primer cava elaborado en España al 100% con pinot noir. Se anuncia como un cava brut “atrevido, elegante y de bellísimos tonos cereza pálido”. Se obtiene de uvas plantadas en Raïmat (Lleida), donde el clima continental consigue una lenta maduración y una sorprendente intensidad aromática y expresión frutal. Las uvas se vendimian de noche, a mediados de agosto, para mantener intactos los precursores aromáticos y evitar la oxidación o fermentación espontánea. Las vides, cultivadas siguiendo los criterios de la producción integrada, también son sometidas a estrés hídrico para potenciar la concentración aromática de las bayas. De color rosado pálido, asalmonado, también destaca por su notable acidez, por sus aromas frescos y por cierta untuosidad. Es, pues, vivaz y envolvente en boca. Su cremosidad le viene dada, principalmente, por la variedad tinta pinot noir y por el contacto del vino con las levaduras durante su crianza. Tiene su contrapunto en los aromas cítricos. Presenta unas burbujas muy finas, denotando sus dos años mínimos de crianza en bodega, que forman una delicada corona en la copa. Sus intensos aromas de frutas rojas, especialmente de cereza pero también de fresa o frambuesa, son elegantes. El enólogo de Codorníu, Bruno Colomer, ve como principal mérito de este cava el hecho de mantener una importante frescura pese a su evolución. En este sentido apunta que contrastan su “aroma de juventud” y su “cuerpo de crianza”. Es ideal para los aperitivos consistentes, para los arroces de pescado o para la cocina asiática (desde sashimi o sushi a un tartar de salmón o de pescado azul). Se recomienda servir entre los 6 y los 8º C. Su PVP se sitúa entorno a los 14 euros.

Una de les icones dels vins del Massís del Garraf

 

FINCA VILADELLOPS XAREL·LO 2009

Finca Viladellops


Finca de procedència:  Viladellops 
DO:  Penedès (Massís del Garraf) 
Varietats i verema: 100%  xarel.lo  (Collit a partir del  24 de setembre)
Superfície:  2  Ha.
Rendimient per hectàrea:  2 .000 Kgs (Només es selecciona el millor raïm)

ELABORACIÓ:

Temps de maceració:  18 hores en premsa a 2º
Temps de fermentació: 2-3 setmanes
Tipus de fermentació: En bóta (100%) + malolàctica
Temperatura de fermentació: 16ºC
Criança:  Elaborat en bótes de  400 litres de roure nou francès. S'envelleix durant  8  mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: 9 de juliol 2009
Temps d’envelliment a l’ampolla: 6 mesos

DADES TÈCNIQUES:

Grau alcohòlic:  13,2%
pH:  3,29   
Acidesa total:  5,5  g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers:  3-4 anys
Formats disponibles: 75 cl. i magnum.
Producció 4.500  ampolles de 75 cl. i 100 magnum
P.V.P. aproximat:  19

Nota de tast:  Color daurat brillant. En nas és floral i mantegós amb una marcada presència d'elements minerals, realçats per la permanència del vi amb les seves mares durant la criança. El paladar és ple i complex, però manté la frescor i l'equilibri gràcies a una correcta acidesa.

Gastronomia: Ideal per acompanyar mariscos i crustacis, així com les millors receptes de peix i les aus.

Temperatura de servei: Servir  10-12º C.


Comentari personal: És una de les grans icones dels vins del Massís del Garraf. Sense fer massa soroll, de mica en mica, ha anat guanyant pes. Destaca com a particularitat el xarel·lo vermell. És un vi capaç d’emocionar. Cal anar gaudint-lo, descobrint-lo, durant força estona a la copa.

dijous, 24 de febrer del 2011

Bombolles amb història

Aquest dijous publico a La Vanguardia una interessant novetat plena de llegendes (poc creïbles) i història que es presenta la tarda de dilluns que ve a Sitges. Es tracta del primer escumós que elabora la Fundació de l'Hospital de Sant Joan Baptista de Sitges, que dirigeix altruïstament l'historiador sitgetà Roland Sierra:

Monembasia, burbujas con historia

Cuenta la leyenda que los primeros sarmientos de malvasía llegaron a Sitges de la mano de un soldado almogavar a principios del siglo XIV. Ahora la centenaria bodega de la fundación benéfica del Hospital de Sant Joan Baptista ha querido rendir homenaje a la isla griega que da nombre a la malvasía, Monembasia, con un escasísimo espumoso de la DO Penedès. Solo se han elaborado 485 botellas de Monembasia, un brut natural con un PVP de 25 euros. R. Francàs

Manel Angosto, millor sumiller català





Manel Angosto, de El Celler de Can Roca de Girona, s'ha imposat en el concurs del millor sumiller català del 2011. Representarà Catalunya a la final espanyola, que enguany es farà a Sant Sebastià. L'Associació Catalana de Sumillers ha incrementat els nivells d'exigència i preparació, la qual cosa és remarcable. Com ha dit el president de l'ACS, Jordi Bort, el concurs ha suposat aquest any un pas endavant:

Manuel Angosto, coronado mejor sumiller de Cataluña 2011

El concurso sirvió además como escenario de la firma de un acuerdo de colaboración entre Retecork y el “Institut Català del Suro”.

El murciano Manuel Angosto, que trabaja en el Celler de Can Roca, se alzó el miércoles 23 de febrero como el mejor sumiller de Cataluña en el concurso organizado por la Asociación Catalana de Sumilleres (ACS) en el marco del Forum de Girona.
Los finalistas del concurso, que fue seguido en directo por cerca de 150 personas en el auditorio del Palau de Congressos de Girona, fueron Sergi Figueras (del Restaurante Bravo 24, Barcelona) y Antonio Jesús Henares (del Rest. Celler del Port, Tarragona).

Los tres se enfrentaron a una serie de pruebas finales para determinar cual de ellos sería coronado como Mejor Sumiller de Cataluña 2011:

•        Identificación de producto e identificación de macerados de corchos
•        Corrección carta errónea con hasta 14 referencias
•        Maridaje
•        Decantación

El mismo día por la mañana se había realizado un examen escrito también en el marco del Forum en el que se enfrentaron 18 sumilleres de Cataluña (Barcelona, Girona, Lleida y Tarragona):

Clara Dalmau Genester, Hotel Ibai
Rafael Escobar Martí
Sergi Figueras Almoril, Rest. Bravo 24
Alberto Jaime León, Gran Hotel La Florida
Josep Pelegrin Rocamora, Escola Joviat
Manuel Angosto, Rest. El Celler de Can Roca
Sandra Buch Barris
Josep Canals Bayé, Rest. El Mimolet
Antonio Rosado, Hotel Olimpic
Ramón Esteve, Escola d’Enologia Jaume Ciurana IES Priorat (estudiante)
Jaume Gaspà, Rest. Lo Ponts
Toni Lara, Rest. L’Estel de la Mercè
Tomás Cuadrado Capitán, Rest. Caldes
Xavier Fortuny Guinart, Clap de Ceps
Antonio Jesús Henares Mangas, Rest. Celler del Port
Alfonso José Villajero, Port Aventura
Roser Virgili, Rest. La Boella
Daniel Vives Toro, Rest. Celler de l’Aspic

Coincidiendo con el concurso, el miércoles tuvo lugar asimismo la firma del acuerdo de colaboración entre Retecork y el Institut Català del Suro. En esta firma participaron Manel Pretel i Wilson, Director de l’Institu Català del Suro; Jordi Bort i Ferrando, Presidente de la Associació Catalana de Sumillers; y Carles Casanova Martí, alcalde de Cassà de la Selva- miembro de Retecork- Xarxa Europea de Territoris Surers.


Tòfones, vins del Garraf i la cuina de Negrefum


Slow Food del Garraf i l’Associació de Viticultors del Massís del Garraf van acostar dijous passat al restaurant Negrefum de Vilanova i la Geltrú "el món misteriós i hedonista de la tòfona, aquest fong carnós i aromàtic que desperta les més altes passions entre gastrònoms de tot arreu". Segons Slow Food, "ha arribat l’hora d’aparellar la tradició mil·lenària dels vins del Garraf acaronats per la brisa del mar i el terreny calcari amb l’aroma exquisida de les tòfones madures, quan per una banda arriba el punt culminant de la temporada del fong i de l’altra els nostres vins assoleixen els justos nivells de popularitat que es mereixen". El maridatge, que va incloure pans del forner vilanoví Jordi Morera (L’Espiga d’Or), va omplir l’establiment. La vetllada es va iniciar amb una llarguíssima introducció del tofonaire Bautista Pastor. La xef Núria Lucas va oferir catalana amb tòfona de Cal Fusteret, crema de blat de moro amb remolatxa i oli de tòfona, parmentier de patata trufada amb ou poché i hamburguesa de maires trufada amb crema de carbassa amb oli de tòfona. Les postres van ser una trilogia de xocolata (70 - 40 -  30) amb oli de tòfona i pebre rosa. Tot plegat es va regar amb les gammes més altes d’alguns cellers del Garraf: l’escumós de sumoll amb DO Penedès de Can Ramon, Caus Lubis 1999 de Can Ràfols dels Caus, Raïms de la Immortal·litat 2000 de Torre del Veguer, el Xarel·lo Finca de Viladellops i l’Escumós Dolç de Malvasia Ancestral de Vega de Ribes.

Pansa Blanca 09, la referència d'Alella


PANSA BLANCA 2009
Marquès d’Alella

Finca de procedència: Camp del Pi, Era i Gran de la  Finca Can Torres (St. Fost de Campsentelles) i Finca de Can Xec (Montornès del Vallès)
DO: Alella
Varietats i verema: 100% pansa blanca (Collida el 4-09-2009 i el 11-09-2009)
Superfície: aprox. 9 Ha.
Rendimient per hectàrea:  3.500 Kg 

ELABORACIÓ:

Temps de maceració: 9 hores
Temps de fermentació:  5 setmanes
Tipus de fermentació: En dipòsit inox i dipòsit de ciment (5%)
Temperatura de fermentació: 15ºC
Criança:  en dipòsit inox sobre les mares fines durant 3 mesos.
Data d'embotellat: 16 febrer 2010
Temps d’envelliment a l’ampolla: 6 mesos

DADES TÈCNIQUES

Grau alcohòlic: 13 %
pH: 3,27
Acidesa total: 4,8 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 4-6 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció: 15.000 ampolles
P.V.P. aproximat:  12 €

Nota de tast: Vi untuós amb reflexos verdosos. L’aroma és intens, franc i fruitós, fidel reflex de la pansa blanca madura. A la boca és un vi voluminós, corpulent, llarg i amb un final molt peculiar, una mica amargant, a causa de la seva elaboració.

Gastronomia: Ideal per acompanyar arrossos, peix, i formatges.

Temperatura de servei: Servir a 8-10º C.

Comentari personal: És la referència més coneguda de la DO Alella pel que fa a la pansa blanca. És un vi amb cos però molt bebible. Destaquen les notes varietals, com la d’ametlla amargant o el fonoll. La seva versatilitat gastronòmica és més àmplia que la d’alguns dels seus competidors.

Investigacions i nous vins a Torre del Veguer



El celler de Sant Pere de Ribes Torre del Veguer (DO Penedès) participa en dos projectes d’investigació que s’estan realitzant sota la supervisió del Departament d’Investigació de la Comunitat Europea, amb seu a Brussel·les i en el marc del programa Investigació per al benefici de petites i mitjanes empreses. Concretament, es tracta dels projectes Vitispec i Ultrafinewine.
Segons l’enòloga i copropietària de Torre del Veguer, Marta Estany, totes dues iniciatives d’investigació punta tenen com a finalitat conèixer millor les propietats del vi durant la seva elaboració i durant el seu envelliment. Els estudis, que s’allargaran per espai de dos anys, utilitzen tècniques que permetin estalviar temps en l’obtenció dels resultats. També es busquen que els resultats siguin assequibles per a les PIMES.
El projecte Vitispec  es va posar en marxa  el mes de setembre de l’any passat. Ultrafinewine es va iniciar ara fa un any, el gener del 2010. La duració de cada un d’ells és de dos anys.
Durant aquest mes de febrer se celebren reunions de tots dos projectes amb participants de França, Anglaterra, Irlanda, Islàndia, Suècia, Alemanya i Espanya, en el Centre d’Innovació i Recerca Industrial i Sostenible Iris del Parc Mediterrani de la Tecnologia.

Nous vins de Torre del Veguer

Després d’esgotar en un tres i no res el seu escumós Muscat Marta, Torre del Veguer  va treure al mercat el passat mes de desembre Eclèctic 2008: un nou cupatge centrat en la varietat cabernet sauvignon (70%) que es completa amb petite syrah (25%) i merlot. Ara aquest celler de Sant Pere de Ribes prepara la nova  anyada del seu vi negre insígnia, el gran reserva Raïms de la Immortalitat 2005. En el termini d’un mes també és previst que  es comercialitzi una altra novetat, un escàs muscat fermentat en bóta del qual només s’ha elaborat una primera anyada d’unes 1.000  ampolles.
D’altra banda, Torre del Veguer continua analitzant els primers resultats de les seves vinyes de Bolvir de Cerdanya. A la darrera verema van entrar al celler la primera collita de pinot noir i müller thurgau.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Isabelle Brunet, millor sumiller de l'any


Un dels sumillers més destacats de Catalunya, Isabelle Brunet, ha vist reconeguda la seva gran professionalitat. Brunet és un gran exemple de l'excel·lència de la sumilleria catalana.

La sommelier y co-directora de Monvínic, Isabelle Brunet, ha recibido el premio como mejor sumiller del año por la publicación Mercados del Vino y la Distribución en la IV edición de los Premios Empresariales, en los que reconocen a las personas más destacadas del sector.

La entrega de premios, que tuvo lugar el pasado lunes 21 de febrero en el patio central de la Real Casa de Correos de Madrid, sede de la Presidencia de la Comunidad de Madrid, contó con la presencia de la Consejera de Medio Ambiente de la Comunidad de Madrid, Ana Isabel Mariño Ortega, y con la presidenta de Contenidos Económicos Verticales (CEV), Mónica Muñoz Blanco, en un acto que fue conducido por el periodista y gastrónomo Carlos Herrera.

El premio supone para Isabelle Brunet un reconocimiento a su carrera de sommelier, en la que destaca su paso por El Bulli, LAVINIA y, desde el 2008, Monvínic como co-directora y sommelier, y cuenta además con una larga experiencia en el sector en diversos países como Australia, Londres, Alemania y Francia.

Primera mostra professional dels vins del Garraf

Fa temps que els viticultors del massís del Garraf treballen per aconseguir singularitzar-se en el marc de la DO Penedès amb una subzona específica. Sembla que abans d'un any podria fer-se realitat. Des de l'Associació de Viticultors del Massís del Garraf cal elevar, però, el nivell dels vins i, sobretot, dels seus actes promocionals. Avui l'Ajuntament de Sitges, i no l'Associació, ha comunicat la celebració de la primera mostra professional dels vins del Garraf pel 14 de març. Què en penseu?


Sitges acull la primera Mostra Professional de Vins del Massís del Garraf

Els cellers exhibiran més de 50 referències de vi

Sitges acollirà el proper dilluns 14 de març la primera Mostra Professional de Vins del Massís del Garraf que se celebrarà a l’edifici Miramar. El certamen l’organitza l’Associació de Viticultors del Massís del Garraf amb la col·laboració de l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i el programa Els productes del mar i la terra del Garraf,  del Consell Comarcal del Garraf.

L’objectiu d’aquesta primera mostra professional és donar a conèixer a compradors directes, canals de distribució i professionals del sector vitivinícola, els vins elaborats en territori del Massís del Garraf. Per tant un públic important de la mostra són els propietaris i responsables de restaurants, sommeliers i cambrers perquè estudiïn incloure els vins del Garraf dins les seves cartes. A més es busca que un establiment no hagi de rebre la visita de varis comercials, sinó que en una sola jornada pugui conèixer tota la varietat de producte del Garraf.

Segons explica el portaveu de l’Associació de Viticultors del Massís del Garraf, Guillermo Neffke, “la intenció és que aquesta iniciativa tingui un caràcter anual i que es converteixi en un referent dins de l’agenda professional del sector. ”

En aquests moments hi ha 9 cellers inscrits, tot i que s’està pendent que encara pugui confirmar algun participant més. Els cellers que de moment hi ha seran presents són: Can Ràfols dels Caus, Montau de Sadurní, Finca Valldosera, Finca Viladellops, Torre del Veguer, Vega de Ribes, Valldolina, Arç Blanc i Caseta de Fusta. Entre totes aquestes empreses, portaran a Sitges més de 50 referències.

Amb aquesta proposta, Sitges tindrà dues mostres anuals dedicades al món del vi, una de caràcter popular al mes de setembre i que enguany arribarà a la cinquena edició; i la de març per a professionals del sector.

El cava de Félix Solís?


Segons un despatx de l'agència Efe, Félix Solís (l'elaborador de vins com Los Molinos, Viña Albali o  Peñasol i president de la Federación Española del Vino) estudia incrementar amb un cava el seu portafoli ara que hi ha algunes firmes del Penedès en venda. El sector del cava ja fa anys que ha assistit a l'entrada d'algun grup com González Byass (Vilarnau), J. García Carrión (Jaume Serra) o Nueva Rumasa-Grupo Garvey (Caves Hill). Creieu que és positiu per al cava?

Félix Solís se crece ante la crisis, amplía bodegas y sopesa nuevas compras

22-02-2011 / 15:00 h
Madrid, 22 feb (EFE).- Félix Solís Avantis planta cara a la crisis con más ventas y nuevas inversiones que le llevarán a movilizar 30 millones para mejorar su centro de Valdepeñas, además de los proyectos para ampliar las bodegas de La Rioja y Shanghai (China) y sumar vino del nuevo mundo y cava a su portafolio.
Así lo ha explicado el presidente y consejero delegado de la compañía, Félix Solís Yáñez, en una entrevista concedida a Efe, en la que ha destacado que la firma ya se ha gastado más de la mitad de los 100 millones de euros previstos en el plan de inversiones proyectado para el período 2008-2012.
Según ha detallado Solís Yáñez, la compañía no se ha endeudado mucho, lo que le ha ayudado a no tener problemas durante la crisis, en su estrategia de reinvertir en sus bodegas casi la totalidad de los beneficios.
Félix Solís Avantis, cuyos orígenes se remontan a 1952, cuenta con bodegas propias en las Denominaciones de Origen Valdepeñas (sede central con capacidad para almacenar 250 millones de litros y el mayor almacén robotizado de Europa) y La Mancha y, a través de Pagos del Rey, está presente en Rueda, Ribera del Duero, Toro y Rioja.
Ha puntualizado que aunque ya están en las mejores denominaciones españoles, no descarta llegar a otras -como Somontano, Penedés y Rias Baixas-, o comprar una bodega de cava catalán "sin prisas", porque "la empresa va bien" y no les urge facturar más.
Por otra parte, el presidente de la compañía ha indicado que a las obras de mejora en las bodegas de Rueda, Toro y La Mancha se unirán en breve otras iniciativas en su centros de producción de Valdepeñas y Shanghai.
En este sentido, ha apuntado que los 30 millones destinados a mejorar las instalaciones de su sede central de Valdepeñas servirán para automatizar el almacén y el muelle de carga, modernizar líneas de envasado para mejorar el packaging y optimizar la logística.
Por su parte, los buenos resultados logrados en La Rioja le lleva también a proyectar duplicar la capacidad de su bodega de Fuenmayor.
En China, país en el que Félix Solís Avantis fue pionero con su entrada en 1998 con bodega propia, prevé invertir entre cuatro y seis millones entre 2011 y 2012 para duplicar la capacidad de su planta de Shanghai y modernizar toda la maquinaria y logística.
Se trata de una apuesta por un mercado en el que vende 30 millones de botellas y en el que su objetivo es multiplicar por diez las ventas en diez años.
Otros planes de futuro pasan, según ha subrayado Solís, por añadir al portafolio un vino del nuevo mundo -probablemente chileno- para el mercado internacional cuya elección dependerá de la demanda de los grandes centros de distribución mundial.
La política de la compañía se basa en "estar allí donde se venda una botella" de vino, y en esa estrategia han llegado a 115 países, entre ellos Alemania, Francia, China, Reino Unido, México, Japón, EE.UU o Rusia, y es una de las diez primeras comercializadoras de vinos tranquilos del mundo.
En 2010, la vitivinícola sobrepasó los 200 millones de euros de facturación y pretende seguir creciendo en 2011, con unas previsiones de comercializar un 15 por ciento más en volumen.
En España, quieren reforzar las marcas líderes en el canal de alimentación y crecer en la hostelería, para extraer "una espina que tengo clavada" en este segmento, según ha reconocido Solís Yáñez.
En este sentido, ha precisado que el 40 por ciento de sus ventas corresponden al mercado de la alimentación, el 15-17 por ciento, al Horeca y el resto, a la exportación.
Respecto a la estructura empresarial, ha afirmado que están cómodos con la estructura familiar, que no se plantean cambios, ni "subir por subir", y que esta estrategia se ha revelado acertada en tiempos de crisis frente a otras compañías que optaron por el endeudamiento excesivo.
La empresa podría haber superado los 400 millones de euros con una estructura diferente, pero para ello tendría que haber recurrido a créditos y endeudamiento, por lo que el tiempo le ha dado la razón, ha asegurado.
El Grupo, que vende 230 millones de botellas en el mundo, emplea a 400 trabajadores, que llegan al millar si se cuentan los indirectos. EFE.

Avgvstvs Xarel·lo 09, a la tercera ha anat la vençuda


AVGVSTVS XAREL·LO 2009
Cellers Avgvstvs Forvm


Finca de procedència: Procedeix d’una part d’una petita finca a la zona dels Arquets, al terme de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)
DO:  Penedès
Varietats i verema: 100%  xarel.lo (collit a mitjan mes de setembre)
Superfície  utilitzada del total de la finca: 1 ha. aproximadament
Rendimient per hectàrea: 6 -7.000 Kgs  aproximadament

ELABORACIÓ:

Temps de maceració: No
Temps de fermentació:  10 dies
Tipus de fermentació: En bóta (100%)  sense malolàctica
Temperatura de fermentació:  18-19 ºC
Criança:  Elaborat en bótes de 300 litres de roure nou francès. Sols estarà en bótes 1,5 mesos i després farà una criança amb mares en dipòsit d'inoxidable durant 2 mesos. D'aquesta manera aconseguim un vi amb l'estructura d'un fermentat en bóta, el volum del treball en mares i la frescor d'un fermentació controlada. Amés, en anar perdent la frecor de la juventud, evoluciona bé a l'ampolla durant cert temps.
Data d'embotellat: 2 de febrer del 2010
Temps d’envelliment a l’ampolla: Surt al mercat acabat d’embotellar, però veiem que té una evolució bona a l'ampolla.

DADES TÈCNIQUES:

Grau alcohòlic: 13,1 %
pH: 3,12
Acidesa total: 5, 7  g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers:  2 anys, però acabat d’embotellar també té el seu interès.
Formats disponibles: 75 cl.
Producció:  3.300  ampolles de 75 cl.
P.V.P. aproximat:  15-16 €

Nota de tast:  D’agradable color daurat lleuger amb tons verdosos, en aquest vi destaquen tons a fruites com la poma, plàtan i una sèrie de notes cítriques i florals, que aniran evolucionant donant també herba fresca a mesura que la frescor ja no domini tant. En boca és potent, golós i sobretot molt gustós. La presència cítrica també es present a la boca, però de forma elegant i respectuosa.
Gastronomia:  És ideal per plats de peix i marisc, però a la vegada marida bé amb carns blanques, fruits secs i formatges grassos i cremosos.

Temperatura de servei: Servir a  6-8º

Comentari personal: A la tercera ha anat la vençuda. Amb la tercera anyada d’aquest xarel·lo 100%, al celler de Sant Vicenç de Calders dirigit pels Roca han trobat la fórmula encertada. L’han clavat. Han reduït criança en bóta de roure francès i han treballat millor les mares refusant la malo. El resultat és més fruita i flors, més elegància i més càrrega aromàtica. El mes de març ja treuen el vi de l’anyada 2010 seguint la línia del vi del 2009, que ha guanyat maduresa en ampolla.

dimarts, 22 de febrer del 2011

JARC, satisfeta per la derogació de Viñedos de España


En un anterior post ja recollia la noticia de la derogació de Viñedos de España. Ara, aquesta tarda, el sindicat agrari JARC ha mostrat la seva satisfacció a través d'un comunicat. Quina és la vostra opinió?

EL BOE PUBLICA LA DEROGACIÓ DE LA INDICACIÓ GEOGRÀFICA “VIÑEDOS DE ESPAÑA”
JARC ja va portar la ordre a l’Audiència Nacional al gener de 2010 mitjançant un contenciós administratiu

El BOE va publicar finalment el passat 17 de febrer l’ordre per la qual es deroga la normativa que regulava al Indicació Geogràfica Viñedos de España i contra la qual JARC va presentar un contenciós administratiu davant l’Audiència Nacional al gener de 2010. El recurs al·legava que aquesta indicació geogràfica “perjudicava seriosament els interessos del sector productor, alhora que anava en detriment de la feina feta per les diferents Denominacions d’Origen que permeten identificar les qualitats específiques de cada zona de producció”.

Des de JARC no podem sinó que alegrar-nos d’haver assolit finalment l’objectiu que ens proposàvem amb el recurs: la desaparició d’aquesta indicació geogràfica protegida, tot i que lamentem que hagi fet falta tot un llarg procés administratiu per a arribar al mateix lloc que si el MARM hagués respectat les demandes del sector productor des de bon començament.

Tot i això, cal assenyalar que l’ordre de derogació inclou una disposició addicional en la qual s’estableix que els vins comercialitzats i etiquetats abans de l’entrada en vigor d’aquesta normativa es podran comercialitzar fins a l’esgotament de les existències i que aquells que disposin d’un document de certificació en vigor es podran comercialitzar sota la indicació Viñedos de España fins al 31 de maig de 2011. Des de JARC lamentem  que  la indicació encara es mantingui viva aquesta campanya ja que això no fa sinó entorpir les relacions entre els productors i els consumidors, ja que aquests darrers poden no comprendre com es continua comercialitzant sota una indicació que està condemnada a desaparèixer.

Alhora, JARC vol recalcar que aquesta indicació reconeixia es vins amb dreta a la menció tradicional “vi de la terra” i que al 2006, la ordre que regulava aquesta IG ja fa quedar sense efecte perquè des de la Unió Europea es va considerar que “no respectava el criteri de zona específica de producció imprescindible per establir una nova denominació de qualitat”.  La nova ordre publicada el 2009 era pràcticament una còpia de la del 2006, però va ser tramitada d’urgència i sense el vist-i-plau del sector. Per això JARC no va dubtar a portar-ho al contenciós-administratiu.

QX 2009, cos i ànima


QX QUATRE XAREL·LOS 2009

Mas Candí



Finca de procedència: Procedeix de les parcel·les  Mas Rossell a Font-Rubí, la Pura a les Gunyoles d’Avinyonet,  la Salada del Pla del Penedès i Cal Martí de Subirats
D.O: Penedès
Varietats i verema: 100% xarel·lo collit manualment amb caixes a  final de setembre
Rendiment per hectàrea: 4.500 kg

ELABORACIÓ

Temps de maceració: 24 hores
Temps de fermentació: 2-3 setmanes
Tipus de fermentació: 80% en bóta sense malolàctica
Temperatura de fermentació: de 17 a 20º C
Criança: bótes de 500 litres de castanyer, acàcia, roure francès, roure americà i 20% d’ inox durant 8 mesos amb les mares.
Data d’embotellament: 15 de juny
Temps d’envelliment en ampolla: mínim 4 mesos

DADES TÈCNIQUES

Grau alcohòlic : 13,5º
pH: 3,26
Acidesa total : 4,16  (en sulfúric)
Formats disponibles :75 cl i màgnums
Producció:  4.000  ampolles de 75 cl. 
PVP. aproximat: 15 €

Nota de tast: Color groc palla. Aroma complex però subtil de pinya, plàtan, torrats, especiats i caramel tofee. En boca és melós presentant aromes de brioix i els abans esmentats. Bona acidesa i llarg post gust.

Gastronomia: Marida amb arrossos, receptes de peix, aus i formatges.
Temperatura de servei: La temperatura de servei recomanada és entre 12-14º (més similar a la d’un negre). És important que no estigui molt fred per no perdre gran part del vi.

Comentari personal: El QX és una indubtable referència en el món del xarel·lo. Els entusiastes impulsors d’aquest projecte penedesenc han anat corregint amb les anyades l’excés de fusta per convertir-se en un vi més hedonista, amb cos i ànima sense desequilibrar-se pel que fa a l’acidesa. Les fruites més cítriques i tropicals comparteixen protagonisme amb les més madures.

La quinta essència d'Álvaro Palacios

No sé si heu pogut veure la recent emissió a La 2 de TVE (Los oficios de la cultura) d'un reportatge amb Álvaro Palacios de protagonista centrat en el Priorat i en el seu vi icona: L'Ermita. La passió que transmet el reportatge pel món del vi i pel Priorat és admirable. El vi és passió, però també negoci. El reportatge enfoca un món idílic que no es correspon amb la realitat. Darrera la gran icona, darrera la quinta essència d'Álvaro Palacios, també hi ha vins que no emocionen, com el Camins, en un Priorat on la irrupció dels vins slow cost ha aixecat molta polseguera. Què en penseu?

http://www.rtve.es/mediateca/videos/20110129/oficios-cultura---enologia-alvaro-palacios/1001327.shtml


  • Menéame
  • Twitter
  • Facebook
  • Compartir

Los oficios de la cultura - Enología. Álvaro Palacios

29-01-2011
Álvaro Palacios decidió hace unos años emprender una nueva aventura desde la Rioja, donde su familia producía vinos. Se trasladó a la comarca del Priorat (Tarragona) para buscar viñedos viejos con un objetivo: elaborar en España vinos de una calidad que pudiese competir con los más exclusivos del Viejo Mundo. Ahora, en la pequeña finca de L'Ermita produce uno de los vinos más reconocidos -y caros- del planeta. En este capítulo descubrimos su pasión por el vino y su forma de entenderlo, viendo como retrasa la vendimia hasta el límite, para obtener los mejores matices de la uva. Verónica Ortega que fue su aprendiz y trabaja ahora en las bodegas más reconocidas de Francia, regresa al Priorat para vivir esa vendimia.

dilluns, 21 de febrer del 2011

Els xarel·los a fons, a Cupatges


En el número del mes de febrer de la revista Cupatges publico un ampli reportatge sobre l'emergència dels vins tranquils elaborats amb la varietat xarel·lo. El reportatge, que us adjunto a continuació, l'acompanyo d'àmplies fitxes de vins que aniré publicant en aquest blog durant els pròxims dies:

Xarel·lo, el símbol del nou Penedès

 

La varietat blanca mediterrània xarel·lo, un raïm molt versàtil, s’està convertint en el gran símbol d’un nou Penedès que vol guanyar prestigi i singularitat. S’espera que el 2015 ja hi hagi 55 marques de xarel·lo 100% al mercat. L’any  2010 ja es comptabilitzaven 40 marques. El boom del xarel·lo, doncs, sembla que no ha tocat sostre. El Consell Regulador de la DO Penedès manifesta que el xarel·lo basa el seu reconeixement en el fet de “tenir un nivell de producció molt controlat, més selectiu, i, per tant, de més qualitat”.



RAMON FRANCÀS

El xarel·lo és una varietat blanca mediterrània de raïm amb la qual l’anhelat nou Penedès vol singularitzar-se. De color groguenc vermellós i de sabor dolç, es pot trobar des d’arran de mar fins als 400 metres d’alçada. Els seus raïms són de mida mitjana, compactes i troncocònics. El xarel·lo pren el nom de la paraula italiana chiarello [=claret]. També se la coneix amb els noms de cartoixà, cartuja, jaén, pansa, pansal, pansalé, moll, vinyater o vinaté. Se la troba principalment al Penedès però també destaca a Alella i a la DO Cava i és present a denominacions d’origen com Tarragona, Montsant, Priorat o Catalunya. Produeix vins equilibrats i amb certa estructura i consistència. La DO Penedès, que celebra el seu 50è aniversari, s’ha dotat d’un pla estratègic per contribuir a conquerir unes més altes cotes de singularitat i prestigi. El pla estratègic, entre d’altres punts, se centra en la potenciació i foment dels vins blancs. De fet, s’ha escollit la xarel·lo per projectar el Penedès al món. El Consell Regulador de la DO Penedès s’ha marcat com a objectiu incrementar significativament les hectàrees dedicades al conreu del xarel·lo en només 5 anys. La DO preveu, en base a “la bona resposta que els cellers estan oferint al pla d’impuls d’aquesta varietat”, que l’any 2015 ja hi hagi 55 marques comercials de xarel·lo disponibles al mercat, que sumarien un total de 1,3 milions d’ampolles. Aquesta xifra dobla, àmpliament, la xifra d’ampolles de xarel·lo comercialitzades sota el segell de la DO Penedès durant el 2010: 589.779. A març del 2010, el Consell Regulador de la DO Penedès comptabilitzava 40 vins etiquetats amb la varietat xarel·lo, amb un volum de 441.547 litres. En els darrers dos anys, i fins al març de l’any passat, havien aparegut nou noves propostes, davant els 31 vins de xarel·lo 100% que es van comercialitzar el 2008 (sumant 381.726 ampolles i 286.471 litres). El xarel·lo, doncs, és un instrument més d’un pla estratègic que vol dotar als vins de la DO Penedès d’una “personalitat diferenciadora” que permeti “aconseguir un increment dels nivells de comercialització i rendibilitat, així com un augment de la seva notorietat i imatge”. Diversitat, qualitat percebuda, cultura del vi i promoció i comunicació són els quatre pilars fonamentals que han de caracteritzar els vins del Penedès.
            Amb l’objectiu d’aprofundir en la potenciació del xarel·lo, l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat i el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès van organitzar el 10 de novembre del 2009 una jornada tècnica a Vilafranca del Penedès. La jornada va servir per analitzar la realitat productiva del xarel·lo. Es van presentar treballs d’investigació dedicats a la tipificació dels vins de xarel·lo, abordant aspectes com la caracterització física, química, aromàtica i organolèptica, així com l’anàlisi sensorial de la varietat. El treball realitzat va diferenciar els xarel·los joves dels passats per bóta. El director del Consell Regulador de la DO Penedès, Josep Ribas, destaca la seva producció equilibrada, la seva versatilitat i el fet que aquesta varietat ofereix uns vins amb “cos i estructura”. Això permet l’elaboració tant de vins joves o caves a productes amb criança en bóta de roure o castanyer, la qual cosa li aporta notes làctiques i de fumats. Destaca per les seves notes cítriques i anisades (fonoll), amb un final en boca que presenta un toc d’ametlla amarga. El president del Consell Regulador de la DO Penedès, Francesc Pascual, destaca entre les seves potencialitats que es tracta d’una varietat “molt avançada” que genera “productes de gran qualitat”. També remarca la seva “versatilitat”, la qual cosa permet diferents tipus d’elaboració, així com el fet que és una varietat que, per la seva rusticitat, ofereix una producció molt regular. El Consell Regulador de la DO Penedès manifesta que el xarel·lo basa el seu reconeixement en el fet de “tenir un nivell de producció molt controlat, més selectiu, i, per tant, de més qualitat”. Té una brotació primerenca que fa que sigui sensible a les glaçades de primavera, En condicions adequades pot donar bones produccions, especialment en el cas de les vinyes més velles (entre 15 i 20 anys)
A més, s’adapta als sòls del Penedès, des de pràcticament el nivell del mar fins els 500 metres d’alçada.
Ramon Jané, de Mas Candí, afirma que a totes les zones vitícoles importants del món tenen les varietats de raïm pròpies. Afegeix que “la qualitat d’un vi va lligada a la personalitat del vi; el francesos en diuen terroir. Fins fa poc el Penedès no tenia aquesta personalitat, ara el xarel·lo l’està donant com el tempranillo a la Rioja, el verdejo a Rueda, el chardonnay a la Borgonya, el malbec a Argentina, el nebbiolo al Piemont o el pinotage a Sud–Àfrica”. Jané considera que “el Penedès sempre ha copiat estils de vins que estaven de moda i això ens anat molt bé fins ara. Hem venut moltes ampolles però no tenim personalitat. El mercat busca vins amb personalitat i el xarel·lo ens la pot donar perquè es una varietat pròpia d’aquí. Està molt ben adaptada i les vinyes velles de poca producció cultivades de forma diferent per a vi base que per cava, estan donant uns vins impressionants”. Des de Mas Candí també s’afirma que el xarel·lo “és una varietat d’aromes interessants però subtils, no explosius com altres, i té molts punts forts: el volum en boca, la bona acidesa, la llargada en el post-gust… En el canvi climàtic que estem començant a patir és la varietat que més bé s’adapta i aguanta l’acidesa, no com altres varietats més primerenques”.
El director tècnic de Cellers Avgvstvs Forvm, l’enòleg Enric Roca, afirma que van decidir elaborar un xarel·lo arran del fet que “se’ns demanava tenir un vi blanc amb una varietat autòctona i realment a nosaltres també ens ballava pel cap”. Afirma que la varietat xarel·lo té moltes possibilitats per donar bons vins, però sobretot destaca pel fet diferencial que pràcticament la seva gran majoria només es troba al Penedès. Això no vol dir, apunta Roca, que “no seguim apostant per varietats ‘no autòctones’, que han demostrat sobradament que al Penedès poden donar grans vins, ja que reconeixem que tot i que el xarel·lo pot ajudar a donar a conèixer el Penedès a d’altres llocs, tot sol no farà gran a aquesta DO.” D’altra banda, apunta que “tot i que nosaltres hem fet un 100% xarel·lo, creiem que també té grans possibilitats acompanyant a d’altres varietats en cupatges diversos”.
El propietari de Finca Viladellops del Massís del Garraf, Marcelo Desvalls, veu al xarel·lo com una de les varietats més vinculades històricament al seu territori. En la seva opinió, “és una varietat singular i amb el potencial de donar tipicitat varietal a la DO Penedès”. Recorda, tot i això, que no és una varietat molt aromàtica. Ara bé, diu que si es treballa bé la vinya i s’arriba a una òptima maduració i a una bona acidesa es poden aconseguir vins amb un ampli potencial en boca (greixosos si es treballen les mares al celler), minerals i fruitats. Marcelo Desvalls, però, afirma que “cal deixar clar que no tot s’hi val i  que, per tant, per fer un bon xarel·lo cal treballar intensament a la vinya i fer les coses molt bé al celler per aconseguir que aquesta varietat tan mediterrània ocupi el lloc que es mereix”.
A Pardas s’autodefineixen com a “xarel·listes”. De fet, l’Aspriu ja és el tercer vi de xarel·lo del celler. La confiança que tenen en aquest raïm és total i, segons Ramon Parera, propietari i enòleg de Pardas, “quan això passa és inevitable elaborar un vi de vinya”. Afegeix que “quan es treballa bàsicament amb un raïm, l’únic camí possible i autèntic per aconseguir vins diferenciats és creure i redescobrir les possibilitats que ens ofereix la nostra diversitat de sòls i micro-climes. El lloc singular i intransferible defineix el vi. Saber interpretar la natura és, doncs, el repte”. En definitiva: “el lloc per sobre la varietat, per sobre el viticultor”. Ramon Parera opina que “el xarel·lo és el millor raïm blanc de Catalunya per elaborar vins blancs amb capacitat de guarda” i que “el Penedès necessitava un referent com altres zones tenen: la garnatxa al Priorat, la bobal a València, la mencía al Bierzo...” Ramon Parera no té dubtes que el xarel·lo és la varietat que té més potencial qualitatiu, però apunta que “el més important és que es pot elaborar un bon xarel·lo a davant del mar i també sota Montserrat: Això és el que fa gran a una varietat i a una zona”. Sigui com sigui, recorda que no tot són flors i violes ja que obtenir bons xarel·los “és molt complicat” donat que “un xarel·lo no és un chardonnay, ni un sauvignon blanc ni un chenin, varietats agraïdes de treballar que, precisament per això, trobem a tot arreu del món”. Ramon Parera diu que per aconseguir un bon xarel·lo cal una vinya vella i poc productiva: “si això passa el xarel·lo té una gran capacitat per esprémer el terrer i, per tant, es poden obtenir vins absolutament diferents amb un únic raïm. Però també és un raïm que s’ha de saber cuinar bé al celler”. També veu que “ara al Penedès se li presenta una oportunitat, potser la última, per injectar prestigi a la zona”. Per això, però, creu que cal rigor i que quan es diu que és 100% xarel·lo que ho sigui realment. Sigui com sigui, Parera remarca que “el món no s’acaba amb el xarel·lo”. En aquest sentit sentencia que “hi ha altres varietats interessants autòctones i altres valors a transmetre. Hi ha vins blancs al Penedès no elaborats amb raïms autòctons que són cent per cent Penedès, que tenen tipicitat absoluta de la zona perquè són vins honestos”.
El director general i copropietari del grup Parxet, Ramon Raventós, afirma que la pansa blanca ha dominat el sauló de la DO Alella durant segles, però ha estat absolutament majoritària a la zona durant els últims 50 anys. Afirma que “el gran batòlit de roca granítica que és la Serralada de Marina i el fet que la zona és parc natural, ens permet treballar a llarg termini (sense risc de caure en altres usos) en la gestió d'una superfície de vinyes de més de 80 anys que és difícil de trobar controlades pel mateix celler. Controlem unes 50 hectàrees de vinyes molt velles de pansa blanca en sauló a les valls de Santa Maria i Sant Fost. La pansa blanca plantada en sauló o les parcel·les de sauló i argiles que tenim plantades amb 4.000 ceps per hectàrea ens donen un rendiments mitjos de poc més de 6.000 kg per hectàrea a totes les nostres vinyes”. Afegeix que “podem curt (4 caps a 2 borrons) i fem servir coberta vegetal. Aquesta manera de fer ens ha donat unes satisfaccions immenses. Tenim una pansa aromàticament brillant i complexa, untuosa i voluminosa sense perdre profunditat. Malgrat la maduresa, en aquest sauló aconseguim acideses raonablement elevades amb ph’s baixos que ens donen sorpreses emocionants quan obrim ampolles de fa molts anys”. Tot plegat el porta a assegurar que “en la nostra opinió, a Alella es donen unes condicions irrepetibles per elaborar blancs importants”. 
Ton Mata, de Recaredo, defensa que el xarel·lo és una de les grans varietats blanques que hi ha al món: “És autòctona i ens identifica amb el nostre territori, ens permet no només fer vins amb tipicitat (típics), sinó que a més crec que ens permet fer grans vins. Estic realment content i il·lusionat amb grans vins de xarel·lo que s’estan fent al Penedès en els últims anys i crec que aquest és el camí per que el Penedès pugui ser reconegut com una gran zona de prestigi”. No obstant això, puntualitza que “hem de ser conscients que no podem només parlar del xarel·lo com a varietat i prou” ja que “sempre una gran varietat va vinculada al seu terrer”. Així doncs, afirma que “si volem que el xarel·lo pugui ser reconeguda com una gran varietat blanca del món, ens cal un treball molt seriós a tots els cellers, que implica tenir molt present el terra, els rendiments, les exposicions, les pràctiques culturals, la selecció del material vegetal...”. Ton Mata veuria amb bons ulls que els xarel·los del Penedès puguin tenir un segell identificatiu com el que estrenaran les garnatxes blanques de la Terra Alta la pròxima primavera. Diu que “potser quelcom així seria extrapolable al xarel·lo del Penedès, ja que hem de ser exigents amb nosaltres mateixos, no fos cas que moríssim d’èxit i la varietat xarel·lo s’acabés banalitzant”.
El director tècnic de Segura Viudas, Gabriel Suberviola, veu a la xarel·lo com una varietat amb gran futur per la seva versatilitat. Diu que “és capaç d’aportar acidesa i untuositat, elegància i rusticitat”. Afegeix que “és pobre en aromes” però que “en terrenys pobres, d’alçada i amb produccions baixes expressa tot el seu potencial aromàtic, la seva tipicitat i la seva gran capacitat d’envelliment, a causa de la seva poca tendència a l’oxidació”. Per al propietari i enòleg de Castellroig, Marcel Sabaté, de xarel·los n’hi ha molts però considera que només es pot fer una bona feina a partir d’una bona vinya. Són aquests xarel·los “els que defensen una història i la identitat d’una zona”. És un defensor de la filosofia de terrer i destaca la versatilitat de la varietat, encara que recorda que per fer un bon xarel·lo criat en bóta cal “triar molt”.
L’enòleg d’Oriol Rossell, Salvi Moliner, afirma que “com a zona coneguda a nivell estatal pel que fa a vins blancs, al Penedès li faltava una varietat per reivindicar-se, per diferenciar-se i per poder exposar tot el seu potencial davant de la gran quantitat de vins blancs de qualitat sortits des de diverses DO.”. El xarel·lo, segons Moliner, compleix aquests requisits: “és una varietat que es pot considerar autòctona, té identitat pròpia, es pot treballar com a vi base (és l'estructura de molts caves) com ha vi jove, on aporta molta més fruita de la que la gent acostuma a dir, i, a més, té un gran potencial d'envelliment, és poc oxidativa i té estructura i cos”. Moliner és de l’opinió que el xarel·lo pot ser una varietat amb present i futur al Penedès, “si com sempre no acabem fent-ho malbé pervertint el producte i fent vins de baixa qualitat i a baix cost sota la marca xarel·lo”.
El viticultor, divulgador i formador del món del vi Enric Soler, impulsor de Cal Raspallet Viticultors, recorda que el protagonisme de la xarel·lo al Penedès no és nou. En aquest sentit remarca que “en  el catàleg de varietats considerades prefiloxèriques ja hi consta, i quan una varietat es manté durant anys, significa també que es agraïda pel pagès i pels vinaters”. Això porta Soler a afirmar: “senyal d’això és la diversitat de cares que pot oferir, on en cada elaboració se’ns mostra personal, donant vins de gran caràcter”.
Josep Maria Albet i Noya es confessa un enamorat de la xarel·lo, “d’entrada perquè és la varietat que he mamat des de petit; recordo que el raïm que menjàvem a casa a l’hivern era xarel·lo que la mare i l'àvia penjaven en uns canyissos de l'estable vell’ de la masia. Era xarel·lo, perquè era l’únic que es guardava sense fer-se malbé, sols es pansia una mica;  el triaven d'una part de la vinya del ‘Ton Gulart’ que avui, com llavors, encara fa un excel·lent xarel·lo de raïms sempre rossos i primets.
Albet afegeix que “el xarel·lo era i segueix sent el raïm més conreat a casa i jo encara no n'he plantat mai, malgrat que es la varietat que més tenim (20 hectàrees)
Des dels 16 anys que la conreo personalment, i fins i tot a l'hivern amb els ceps pelats sense fulles, et puc dir si aquell cep o aquella vinya fera un bon raïm, d'aquells rossos, pigats i eixuts que maduren com la mel i recorden el codony. Sé els terrers que li agrada al xarel·lo, per fer bon vi, aquell de terra lleugerament vermellosa, de textura pinyolenca i calcària de les terrasses dels Costers de l'Ordal i del Garraf  i també de la serralada interior del Penedès entre els 250 i 400 metres d'alçada. Aquests són el bons terrers del xarel·lo.  A la vall central de terres fondes i grasses, molts pagesos diuen que al xarel·lo no li agrada, que no li prova i, en realitat, el que volen dir  és que produeix poc i als que no els agrada és a ells. El que volen dir és que els interessa més fer macabeu, però també en tenen una mica que ve més encaminat a fer cava·. Des d’aquest celler de Sant Pau d’Ordal recorden que “el xarel·lo fa molts i molts anys que ha trobat casa seva al Penedès, un lloc idoni per créixer i donar el millor fruit especialment en els terres d'aquestes sub-zones naturals on expressa el bo i millor del seu caràcter: els Costers de L'Ordal i Garraf i la serralada interior, on cada cop mes viticultors l'entenen i han après a conrear-lo de la millor manera, sense donar-li massa vigor, sabedors que no dóna una collita molt abundosa, però de la que en surt un vi excel·lent i que, de mica en mica. el consumidor d'arreu del mon va descobrint com un gran vi”. Josep Maria Albet es mostra segur que la contribució que estan fent especialment els enòlegs més inquiets, amb elaboracions agosarades i atrevides, són la pedra angular dels nous xarel·los.
L’enòleg de St Joannes, Oriol Guevara, proposa canviar per totes el discurs. Explica que “s'ha d'acabar allò que sempre diem que les grans zones ho són perquè tenen varietats pròpies perquè fan això o allò de més enllà.  La confrontació i els planys no van enlloc. Cal ser proactius i començar a caracteritzar xarel·los en relació a terrers i les característiques conferides al vi amb el temps, zonificacions, etc. Si som capaços de ser constructius cadascú a casa seva però també posar-ho en comú i fer-ho conèixer, amb temps, amb paciència, amb coneixement empíric, amb gosadia per fer proves, llavors tindrem allò que anhelem: identitat. Una identitat que jo estic segur és possible dintre de la diversitat ja que els xarel·los del Penedès són ja avui tant diversos com els microclimes i els terrers de la seva geografia i a molts llocs són molt bons. Dominar aspectes productius com deixar assolellar i enrossir el raïm als vessants que miren al nord i en canvi menys els que miren al sud o a l'oest o estan més en pendent; deixar més fulles en terrenys més prims i sorrencs i menys fulles en fondalades més profundes i argiloses.... per no parlar de portaempelts, clons, nombre de borrons per hectàrea o maneres de podar entre tantes i tantes variables. Quan dominem tot això a les nostres finques i als cellers siguem encara més respectuosos, serem entre els grans als mercats mundials malgrat les possibles mancances que el xarel·lo pugui tenir respecte altres varietats”. De fet, Guevara creu que “el que més compta al mercat del vi no és tant el que hi ha a l'ampolla sinó la història, la passió i les emocions que l'acompanyen. Això és així a la vella Europa que vol perpetuar les seves vinyes”.