diumenge, 8 de maig del 2011

De drogues i vi


En el número d'aquest mes de maig de la revista Vinos y Restaurantes abordo la polèmicva aixecada per comparar el vi amb una droga i de suggerir un consum zero entre joves. Quina opinió us mereix aquesta opinió tan poc assenyada:

El vino ¿una droga?


RAMON FRANCÀS

El senador socialista Juan Cardona abrió la caja de los truenos el pasado mes de marzo. Cardona aseguró que "el vino tiene alcohol y el alcohol es una droga que, aunque es legal como el tabaco, genera muchísimos problemas". También subrayó que el consumo "responsable" de bebidas alcohólicas entre jóvenes debe ser "cero". El senador socialista realizó estas reflexiones en la Comisión Mixta Congreso-Senado para el Problema de las Drogas, en la que representantes de los productores de vino, cerveza y bebidas alcohólicas han defendido el consumo responsable de este tipo de bebidas y han detallado sus actividades para prevenir y combatir el problema del abuso del alcohol. Curiosamente la defensa del vino llegó desde las filas populares. El diputado del Grupo Popular Teófilo de Luis respondió al senador socialista que el vino es una parte de la tradición, de la cultura y de la dieta alimentaria de España, de la mediterránea, y  aseguró que ni él ni su grupo conciben el vino como una droga. No deja de ser chocante que coincidiendo con esta polémica Ángel Espadas, exconcejal del Partido Popular en Santiago de Compostela, fuera condenado a diez meses de privación del permiso de conducir vehículos a motor y una multa de 1.200 euros —a razón de diez euros diarios durante cuatro meses— por un delito de conducción bajo los efectos del alcohol. Espadas fue detenido después de quedarse dormido al volante tras detener su vehículo ante un semáforo. En una primera prueba de alcoholemia, arrojó un resultado de 0,79 miligramos de alcohol por litro de aire espirado, el triple de lo permitido. Durante la comparecencia en la Comisión Mixta Congreso-Senado, el director ejecutivo de la Federación Española de Bebidas Espirituosas (FEBE), Bosco Torremocha, ha pedido la implicación de todos los agentes económicos y sociales y del resto de sectores en una política social para erradicar el abuso y mal uso de las bebidas con alcohol.
Muchos crecimos con el porrón encima de la mesa. El vino siempre ha sido para nosotros algo natural. Hemos llegado a la edad adulta educados en un consumo moderado y responsable, concienciados de que el vino es un alimento de la dieta mediterránea. La “tolerancia cero” que preconiza Cardona es un contrasentido.  ¿No es más adecuado un consumo responsable que la abstinencia hasta los 18 años para iniciar la barra libre al segundo de alcanzarse la mayoría de edad? El vino debería diferenciarse de los grandes alcoholes. No es lo mismo disfrutar de un delicado pinot noir o de un corpulento Priorat que engullir un cubata de litro, o más de uno, en el aparcamiento de una discoteca. No es lo mismo vibrar con la elegancia de un buen cava que ponerse ciego de vodka. ¿Cuántos de nuestros jóvenes se alcoholizan con vino? ¿En qué país vive el senador Cardona? Todos los excesos son malos, incluso de agua. ¿Porqué el senador Cardona sólo se acuerda del vino y elude explicar, por ejemplo, que beber demasiada agua, como aseguran los expertos, puede causar inflamación en el cerebro, evitando así que éste regule funciones vitales como la respiración, lo que causa la muerte? Con la ingesta excesiva de agua, los riñones no son capaces de funcionar lo suficientemente rápido, provocando una dilución de los niveles de componentes como el sodio, el potasio y el cloro. De hecho, una californiana falleció en 2007 tras participar en un concurso de ingesta del líquido elemento para ganar una consola de videojuegos. Claro que, puestos a exagerar, hay quien se ha preguntado en televisión qué es peor, si las radiaciones de la central nuclear japonesa de Fukushima o el consumo excesivo de vino.

Per aportar més dades us recomano la lectura d'aquest text:

El vi: un aliment, una droga o potser un medicament?

per Miguel A. Asensi Miralles, Departament de Fisiologia. Universitat de València. Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments. CSIC


Wine: food, drug or medicine perhaps? In this article the author looks at the many beneficial effects of moderate wine consumption, which have been described in recent years. These effects are due to polyphenolic compounds that are present in wine and which act as antioxidants and cardiovascular protectors.
El vi forma part de la nostra cultura des de fa aproximadament uns 6.000 anys, fonamentalment en la franja mediterrània. Probablement el vi és, al costat de l’aigua i la llet, una de les begudes més antigues que es coneixen. Això no obstant, la consideració social del vi ha canviat al llarg de la història, però sobretot en les darreres dècades.
Fins als anys seixanta, el vi era considerat com un aliment més, molt arrelat en la cultura mediterrània. S’ha estimat que fins el 10% de les calories totals que ingeria l’ésser humà adult, més l’home que la dona, es prenien en forma de vi. A partir dels anys seixanta, va començar a reduir-se el consum de vi, que va ser substituït per altres begudes amb alcohol o sense. Aquest canvi el provocà l’aparició de potents empreses multinacionals que fabricaven aquestes altres begudes i que amb noves tècniques de mercat van aconseguir desplaçar el vi del seu lloc natural. A més a més, a partir dels anys vuitanta, es va produir una associació directa entre vi i droga. Com a exemple podem esmentar les campanyes publicitàries de la Direcció General de Trànsit en què es mostrava que la suma de tres copes de vi i un cotxe era igual a una ambulància. El vi va passar a ser considerat una droga i el seu consum es va reduir encara més. Això no obstant, a mitjan dècada dels noranta es va començar a parlar dels efectes beneficiosos sobre la salut de consumir moderadament vi. Aquests efectes beneficiosos són el resultat de les conclusions de l’estudi Monica, que va donar lloc a allò que avui coneixem com a “paradoxa francesa”.
El projecte Monica (Multinacional Monitoring of Trends and Determinants in Cardiovascular Disease) va ser un projecte coordinat per l’Organització Mundial de la Salut que es va realitzar entre els anys 1985 i 1991 i en el qual participaren un total de trenta centres pertanyents a setze països d’Europa. Aquest projecte tractava d’establir les possibles fluctuacions geogràfiques tant en la morbilitat com en la mortalitat per patologia cardiovascular, fonamentalment patologia coronària. Els resultats d’aquest projecte fins cert punt van ser sorprenents, ja que a França la mortalitat per patologia coronària era la tercera part de la mitjana de tots els països participants en l’estudi, a pesar de no existir variacions en altres factors de risc com ara el consum de greixos saturats, nivells de colesterol en la sang o tabaquisme. La incidència més alta es va produir en els països nòrdics, on va assolir una mortalitat per patologia coronària de quasi 600 casos per cada 100.000 habitants. Aquest fet es coneix com la paradoxa francesa.
L’explicació d’aquesta paradoxa es va buscar en la dieta dels francesos, que fonamentalment és una dieta de tipus mediterrani. Aquesta dieta es caracteritza per la presència de quantitats elevades de fruites, verdures i oli d’oliva com a aportació de greixos i per un consum moderat i fins i tot alt de vi. És més, quan s’analitzen els resultats dels tres centres francesos que participaren en el projecte Monica, es va observar que la mortalitat per patologia coronària a Tolosa era notablement inferior a la dels altres dos centres (Taula 1). En realitzar les enquestes nutricionals, es va observar que, encara que no existien diferències significatives en el consum total d’alcohol entre els habitants de les tres zones (al voltant de 36 grams per dia i persona), a Lille i a Estrasburg la ingesta d’alcohol la dividien a parts iguals entre vi i cervesa, mentre que a Tolosa pràcticament tot l’alcohol es prenia en forma de vi.
Diversos estudis epidemiològics han demostrat que el consum moderat d’alcohol disminueix el risc de patologia cardiovascular. Aquests estudis s’han realitzat comparant bevedors moderats d’alcohol (entre 15 i 40 grams per dia, que equival a entre un i tres gots de vi cada dia); alcohòlics (més de 70 grams cada dia); i no bevedors. La incidència més baixa de mort per patologia cardiovascular es produeix en els bevedors moderats d’alcohol. A més, aquests estudis també han posat de manifest que en els consumidors de grans quantitats d’alcohol es produeix un augment del risc de morir per causes no relacionades amb l’aparell cardiovascular. Això no obstant, com es pot desprendre del projecte Monica, el vi, a més de l’efecte de l’alcohol per se, exerceix una protecció addicional.
Aquest efecte protector addicional del vi sembla relacionat amb el seu alt contingut en compostos polifenòlics (Taula 2). El grup de polifenols el formen una gran varietat de compostos d’origen vegetal que es caracteritzen per la presència d’almenys un grup fenol en la seua estructura (Figura 1). Són productes essencials per a la fisiologia vegetal. S’ha estimat que hi ha més de 8.000 polifenols diferents. Estructuralment van des d’estructures simples com els àcids fenòlics a polímers d’alt pes molecular com els tanins (Taula 3).
La ingesta total de polifenols en l’ésser humà és difícil de calcular, però es pensa que és molt alta, perquè pot superar el gram per dia en algunes poblacions. Això no obstant, fins fa molt poc de temps, l’interès nutricional d’aquests compostos estava en els efectes adversos que produeixen. Aquests efectes són deguts al fet que alguns polifenols, com ara els tanins, precipiten proteïnes presents en els aliments i també formen complexos insolubles amb alguns oligoelements i per tant disminueixen el valor nutricional dels aliments.
A més inactiven alguns enzims gastrointestinals, amb la qual cosa disminueix la seua digestibilitat. Malgrat això, des de fa una dècada s’estan descrivint els efectes beneficiosos de la ingesta de compostos polifenòlics. Aquests efectes són producte del fet que la majoria d’aquests compostos actuen com a antioxidants i, per tant, podrien tenir efectes beneficiosos sobre malalties en què l’oxidació representa un paper important, com ara les malalties cardiovasculars, algunes malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson, el procés d’envelliment o el càncer. En la darrera dècada els compostos polifenòlics han despertat un gran interès en la comunitat científica. A hores d’ara, molts s’investiguen en profunditat per determinar si resulten útils com a anticancerígens i en el tractament d’altres malalties de gran transcendència social.
Un aspecte interessant és si aquest efecte protector l’exerceixen per igual tots els tipus de vi. Si ens referim a la quantitat total de polifenols no hi ha dubte que el vi negre en té molts més que el blanc (Taula 2), mentre que els vins rosats es troben en una posició intermèdia. A més s’han realitzat diversos estudis que demostren que el vi negre presta major protecció cardiovascular que no el vi blanc. D’altra banda, una beguda molt habitual com la cervesa té una quantitat relativament petita de polifenols, mentre que el te conté una concentració alta (Taula 2).
Per acabar, no hauríem d’oblidar que el vi conté alcohol i que el consum excessiu d’alcohol és perjudicial per a la salut, perquè causa danys importants en molts òrgans, especialment en el fetge, i augmenta la incidència de determinats tipus de càncer, com el d’esòfag o el d’estómac, entre altres. A més el consum de petites quantitats d’alcohol produeix una disminució en els reflexos i en l’atenció, amb què augmenta el risc d’accidents. També cal destacar que l’alcohol produeix dependència psicofísica i addicció. Tot això a pesar que normalment el consum de vi no és de tipus compulsiu com el d’altres begudes de major graduació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada