No tinc dubtes que
els restaurants Miquel Soria (carrer de Sant Magí del Vendrell) i Marejol (passeig
de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú) són punta llança al Penedès. Divendres
vaig tenir la sort de compartir profitosa conversa, taula i vins amb Elena
Yepes (la imatge que acompanya aquest post és seva) al restaurant del
vilafranquí Miquel Soria (www.restaurantmiquelsoria.com). Hi
vaig continuar trobant bon producte de mercat i proximitat, una cuina tradicional
posada al dia, ganes d’agradar, bones presentacions i excel·lent tracte.
Continuen meravellant-me les seves sardines de marinat suau amb el vinagre
Forvm Chardonnay. Divendres també ens va servir la seva crema de carxofa amb ou
poché, el seu bon llom de bacallà amb ceps, els seus gelatinosos peus de porc desossats
amb gamba de Tarragona i un postre xocolatós ben compensat. Tot plegat regat a
gran alçada: un meravellós Taittinger Brut Prestige Rosé (chardonnay, pinot
noir i pinot meunier) pell de ceba de carbònic molt ben integrat que elevava
franques notes de fruits vermells i un chardonnay californià de llibre: un
Masia 2008 de Marimar untuós i amb evidents notes a plàtan madur.
D’altra banda, ahir dissabte vaig
gaudir un cop més de la cuina de la família Gallego arran de mar. No podia anar
millor la cosa havent-hi els millors popets de primera tria que he tingut ocasió
de tastar en tota la meva vida. També vaig gaudir molt (moltíssim) amb un gall
de Sant Pere de ració de cocció al punt, respectant la gelatina d’aquesta delícia
de peix cada cop més escàs. Aquest sopar al restaurant Marejol va ser regat
oportunament amb el Reserva de Castellroig (cava viu i marcadament sec elaborat
amb les tres varietats autòctones tradicionals penedesenques) i amb l’Elyssia
Gran Cuvée (un molt bon chardornnay, per molt que li costi d’acceptar a Manel
Duran, completat amb pinot noir, macabeu i parellada) de Freixenet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada